Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)
Considerat un trastorn d’ansietat, el trastorn per estrès posttraumàtic (en endavant TEPT) té com a origen l’exposició a alguna situació traumàtica per a l’individu, en què és testimoni o víctima d’alguna situació extrema. Els esdeveniments més comuns que pot haver patit el pacient són:
- Accidents de trànsit.
- Conflictes bèl·lics.
- Atacs terroristes.
- Agressió sexual.
- Maltractaments.
- Atracaments o robatoris.
- Atacs físics, baralles.
- Catàstrofes naturals.
- Diagnòstics de gravetat o cronicitat.
Els símptomes del TEPT poden aparèixer de forma immediata o passats uns dies, encara que el més habitual és que es presentin dins els primers sis mesos després de l’episodi pertorbador.
A Barcelona Psicòlegs sabem que el temps és primordial en aquests casos i la ràpida actuació pot ajudar a una remissió més efectiva.
Per diagnosticar el TEPT s’ha de presentar un o més dels següents símptomes, segons el DSM – V:
- Records angoixants recurrents, involuntaris i intrusius.
- Somnis angoixants recurrents en els quals el contingut està relacionat amb el fet traumàtic.
- Reaccions disociativas en què el pacient sent o actua com si es repetís el succés traumàtic. Està sempre “en guàrdia”.
- Malestar psicològic intens o prolongat al exposar-se a factors interns o externs que recorden un aspecte del succés traumàtic.
- Reaccions fisiològiques intenses a factors interns o externs que s’assemblen a algun aspecte del fet traumàtic.
Un altre aspecte recurrent en persones que pateixen TEPT és l’evitació persistent a estímuls que els transportin mentalment al fet traumàtic, com pot ser:
- Intentar evitar pensaments, records o sentiments angoixants.
- Evitar recordatoris externs, com llocs, persones, converses, activitats o objectes, que desperten records, pensaments o sentiments estretament lligats a la situació traumàtica.
A Barcelona Psicòlegs sabem que no es pot canviar ni oblidar el succés traumàtic, però el que sí es pot fer és ajudar als nostres pacients a pensar d’una manera diferent sobre el fet, de la societat i d’un mateix.